Quan ens expliquen una història bona els cervells de ambdues persones s’uneixen i el receptor la capta com si estigués evidenciant-la, a partir del relat es planten idees a la ment. Només una bona història captarà l’atenció de l’oient i farà que aquest s’interessi. Una bona història ha d’unir al narrador i a l’oient, i sobretot despertar sentiments i emocions d’aquest últim. Per a que es provoqui amb més facilitat aquesta unió, s’ha d’intentar que la història sigui real.

Podríem resumir-ho tot en cinc paraules: empatia, neurones espill, sincronia (vincle, unió), ressonància i realitat.