Quan vam arribar va ser quan ens vam posar més nervioses. Veure tants infants acompanyats pels seus pares era el que més cohibia , però tot i així, ens vam desenvolupar molt bé davant el públic.

La Irina ens comenta que el millor moment va ser el principi de la seva història, on va rebre la participació de tots els infants presents intentant representar el so d'un elefant, cosa que no van conseguir com li passava al protagonista del conte. 

En el cas de l'Elena recorda la cara d'intriga dels nens durant la narració de la història, així com l'impacte que va tenir el final d'aquesta. Les històries d'amistats sempre encanten als infants.

Quan la Isidora va contar el seu conte al principi tenia bastanta vergonya per les mirades i les ànsies que tenien els nens. Tot i això, amb l'ajuda de la seva companya es va tranquil·litzar i ho va poder fer bé.

La Tània es va sentir molt nerviosa durant tota l'explicació del conte. Tenia por a que als infants no els agradés i no paressin atenció, però finalment el resultat en va ser bo, i aquests van mostrar interés.

​