EL PETIT AVET

Principalment diré que, per escollir el conte del Petit avet, m’han influenciat els paratexts que es situen fora del conte, en concret i com a principal, els catàlegs. Aquests recomanen a partir de la edat, el tema, l’argument i els valors el conte més adequat. En el meu cas havia de treballar els valors per a nens i nenes d’entre 3 i 5 anys en una ludoteca, i per tant, he escollit el petit avet ja que segons un catàleg que vaig trobar informava que aquest conte transmetia un dels principals valors, el d’acceptar-se a un mateix. A més a més, aquesta mateixa informació també la vaig trobar en un bloc on una mare exposava que havia treballat el conte amb el seu fill de quatre anys i que n’havia pogut extreure molt suc.

Per altra banda, segons Genette, en la literatura infantil es pot considerar paratexts les manifestacions icòniques, les il·lustracions o les manifestacions materials com serien en número de pàgines o el tipus de lletra emprat. Per aquesta raó, també és important tindre en compte els paratexts més visibles i els de dins del llibre.

En el conte de “El petit avet” trobem pocs paratexts dins del llibre. El títol de la narració “El petit avet”, el qual ajuda a identificar el conte i també descriu en certa forma la temàtica del conte. En el cas d’aquest llibre infantil, no hi trobem capítols ni dedicatòries, i com a pròlegs podem veure que l’autor els utilitza per aconsellar altres contes de la mateixa col·lecció.

Per altra banda, de paratexts més visibles en podem trobar bastants: El format del llibre, el qual el conte del petit avet adopta una forma quadrada amb les tapes dures, difícils de trencar, fet característic dels contes dirigits a infants menors de 6 anys.

Respecte el nombre de pàgines encaixa amb el total que tenen habitualment els contes per als més petits, que en seria entre les 16 i les 22 pàgines, en el cas del petit avet trobem un total de 22 pàgines de conte. En el cas del conte del petit avet de l’editorial Combel, però, no hi trobem en cap moment l’edat recomanada del llibre.

El paratext que més informació acumula, i el conte del Petit avet no n’és excepció, és la portada. Aquesta ens ofereix el nom de la il·lustradora, en aquest cas Rosa M. Curto; el títol del conte amb lletra minúscula i de color negre; en la il·lustració que ocupa la major part de la portada hi apareix l’avet i els seus amics animals, fet que ja ens anticipa els protagonistes del conte, però a més a més també ens mostra en quina estació de l’any es situa, en aquest cas, l’hivern, per la neu de les muntanyes; i per últim també trobem la col·lecció de llibres que en seria el cavall volador clàssic de sèrie Trot i l’editorial del conte: Combel.

En la portada posterior hi tornem a trobar la col·lecció de llibres i la editorial a la que pertany el conte, i a més a més hi trobem quatre noms de contes diferents, un pertanyent a cada estació de l’any, i una breu explicació per als adults de la reflexió que aporten aquests diferents contes.

Per altra banda, al llom del conte només mostra el títol, l’editorial i la sèrie a la que pertany el conte, com ja em dit abans, sèrie Trot.

En el cas del nom de la col·lecció, aquesta es basa en paraules que formen part de la realitat quotidiana: El cavall volador. A més a més, es veu separada per diferents sèries on s’hi troba una variació de diferents contes, de les quals, aquest conte pertany a la sèrie Trot conte 7. També trobem l’anagrama, que ens diu que aquest conte forma part de l’editorial Combel.

En quant la tipografia del text, l’autor escull una lletra lligada, gran i vistosa. També podem veure que no abunda el text en cada pàgina, sinó que en situa un màxim de dos oracions per pàgina just al mig d’aquesta, deixant tota la resta d’espai en blanc.

Segons Genette, com ja he dit abans, la il·lustració és un dels paratexts més importants en la literatura infantil. Per tant doncs, se’n poden interrogar diferents punts sobre les il·lustracions:

1. Anàlisi del que diu el text i del que no diu: Quina relació té el text amb la imatge? Cada imatge que acompanya el text de les diferents pàgines, ens mostra una il·lustració del fet més destacat i que més importància té en el text. Ex: a la pàgina 6, els animalets del bosc li expliquen a l’avet que fan els llenyataires amb els seus amics. En la il·lustració hi podem trobar els diferents animalets recolzats a l’avet parlant amb ell.

2. Anàlisi de les parts del text que s’han il·lustrat i de les que no: La il·lustració repeteix el text, el reinterpreta o il·lustra els seus vuits? Cada il·lustració repeteix el text, ja que mostra el que aquest mateix diu, però per altra banda et condiciona a l’hora de desenvolupar la imaginació, ja que t’ensenya com n’és la vinyeta del que està dient el text, i no en pots anar més enllà.

3. Estudi de la seqüenciació i diagramació de les imatges: Les il·lustracions són tancades o obertes, grans o petites, centrades o descentrades, etc.? Totes les il·lustracions queden centrades dins de cada pàgina, limitades per un marc de fulles verdes, però de tota forma es pot observar que aquestes il·lustracions són obertes, ja que més enllà d’aquest marc, la imatge es podria estendre. Ex: en la pàgina 14 trobem l’avet dins de casa amb els regals i la xemenella, però més enllà d’això continua la il·lustració amb tota la resta de la casa. Respecte el tamany de les imatges podríem considerar-les il·lustracions grans.

4. Valoració del punt en el que s’ha congelat una imatge en relació a les anteriors i a les posteriors. Cada il·lustració té sentit amb la de la pàgina anterior i posterior. Segueixen la història. Hi ha una seqüenciació, totes tenen sentit l’una amb l’altra. Ex: En la pàgina 2 incorpora la imatge de l’avet dins del bosc i en la il·lustració podem observar aquesta explicació; per altra banda en la següent pàgina apareix els llenyataires, ja la història ens parla de que l’avet volia ser emportat per aquests.

5. Anàlisi del registre de la narració i la il·lustració: S’ha mantingut de forma constant, varia respecte al del text? Com ja he dit, la imatge varia respecte el text però sempre segueix una seqüència entre pàgina i pàgina.

6. Anàlisi del tipus i descripció dels personatges: Els reinterpreta, els inventa o els repeteix? Al llarg del conte podem observar com es van afegint nous personatges: comença per l’avet, a continuació apareixen els llenyataires, després els amics animalets i finalment els nens que planten l’avet dins de casa seva. El text però, només en fa una descripció dels diferents canvis de l’avet, i per tant, les il·lustracions ens ajuda a saber com són la resta de personatges, a excepció dels llenyataires que apareix la silueta de negre i no ens mostra el seu rostre.

7. Anàlisi de la selecció i de les formes dels escenaris interiors i exteriors. Tant quan els trobem en el bosc, com dins de la casa dels nens, s’hi mostra un espai molt limitat, però es pot reconèixer fàcilment si és un espai interior o exterior. Ex: Quan l’avet està decorat dins la casa, s’aprecia que és la casa ja que hi trobem al costat la xemenella i s’hi poden veure les parets i el terra. Per altra banda quan l’avet està al bosc, veiem que és l’aire lliure per la llum del dia i pels diferents arbres que l’envolten.

8. Selecció del punt de vista de cada imatge: aporta contrasts dinàmics, el punt de vista es diferent en cada imatge o no varia? En la majoria d’imatges se’n fa un pla mig del paisatge situant la càmera al centre, com si fos la visió directa de l’expectant, a excepció de la pàgina 16, que se’n fa un pla zenital, el qual es veu els nens rodejant a l’avet com si la càmera es situés damunt dels caps.

9. Anàlisi del moment del dia, de l’estació de l’any, del temps per donar una expressivitat de llum concreta: Hi ha llum o ombres, aporta nous significats, etc.? En tot moment que el text ens situa fora a l’aire lliure, podem apreciar que és hivern, ja que en la majoria apareix la neu; però a d’altres pàgines com la pàgina 8, podem intuir que mentre es veu que l’avet medita que voldria ser un arbre de nadal, ens podríem situar a la primavera, ja que apareixen flors, papallones i la imatge està feta amb colors més vius.

10. Estudi de la composició de la imatge i de la tècnica utilitzada. Les il·lustracions no tenen una composició complexa, sinó que tot el contrari. Sembla com si fos un dibuix pintat amb colors de fusta, sense ombres ni tècniques complicades.

11. Valoració general: La imatge enriqueix el text amb nous significats? No aporta res? En resum, com he dit, les imatges enriqueixen al text ja que et faciliten imaginar com són els escenaris, els personatges, les situacions etc. però com a nou a la història no aporten res que no es digui en el text.